Per fi, després d'algunes setmanes seques, vaig poder tornar al meu equip. No de la manera que hagués volgut, però sí de la que els últims temps m'havia acostumat. Com a espectadora juntament amb un pes plom, vaig poder veure que les meves, no diré ni temporalment ex, companyes d'equip, després d'una fusió produida arrel d'una opa amigable amb un altre equip, van demostrar que Totlo aguanta el que se li tiri al damunt, ja sigui patades, dones/homes, queixes indiscriminades o copes de vi emmascarades amb alès.
Ahir, després de molts dies sense veure les meves companyes, vaig recordar l'orgull Totlo. Vam guanyar, per la mínima, fins i tot després de molts assetjaments a la nostra porteria (una portera digna dels millors partits de la que fins llavors havia estat la portera de l'equip). Una victòria doble perquè es va guanyar per justícia moral. Pel savoir faire, pel fair play.
I que en vinguin molts més i que els guanyeu tots!!!
Visca Totlocites!!!
Gallina la piel.
Olé! I quina crònica més encertada... i un premi a l'afició perqué tot i el fred que feia van aguantar el tipus i no van parar d'animar, es va notar.
ResponElimina